Aguadé i Sordé, Jaume 1927- (Nombre personal)

Va néixer a Vilabella (l'Alt Camp), l'any 1927. Cursà estudis superiors a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en Filosofia i Lletres, Secció Filològica Romànica, l'any 1952. S'ha dedicat, des de sempre, al món de l'ensenyament i de la investigació històrica. Com a docent, ha estat profesor de l'Institut de Batxillerat Narcís Oller de Valls i també professor de l'Institut Politècnic de Formació Professional de la mateixa ciutat. L'any 1983, fou nomenat inspector d'ensenyament a les comarques tarragonines. Les seves aportacions històriques giren, preferentment, a l'entorn de la història local i comarcal. Entre les seves obres cal assenyalar: La festa votada de Sant Roc a Vilabella (1985), Vilabella: història i vida d'un poble (1990), Joan Rafí Vidal (un hero de Vilabella), cap dels Malcontents (1998) i L'esglèsia nova de Vilabella (1956-1881). El manuscrit de Joan Rafí (2004). També una sèrie d'estudis publicats en obres miscel·lànies, com són: "La població de Vilabella als segles XVI-XVII. La immigració francesa" (1989), "Consueta de l'església parroquial de Santa Maria de Puigpelat (l'Alt Camp). Estudi històric, lingüístic i costumista" (1993) i "La influència dels concilis tarraconenses del segle XVIII en la pietat i el costumari popular" (1993)